dimarts, 4 de desembre del 2012

"MÓN DE COLORS"

-->
Divendres, amb n'Adelaida, vàrem fer una activitat diferenta i divertida i a més ens va servir per pensar si ens comportam amb els companys correctament o no. Aquesta activitat es diu: “ El món de colors”. La mestra aferrà un gomet a l’esquena de cada un de noltros. Després, sense poder parlar, cercàrem aquells companys que duien el mateix gomet que el nostre.  Pot semblar fácil però no ho és tant! I a més a més, per sorpresa de tots una companya no va tenir grup a on ficar-se perquè ningú duia el mateix que ella penjat a l’esquena.

Després de l’activitat parlàrem de com havia anat:

Mestra: Vos ha agradat?
Alumnes: Sí, sí.
Mestra: I a tu Maria, t’ha agradat?
Maria: Sí, però només més o menys. M’hagués agradat tenir un grup. No sabia a on havia d’anar, m’he quedat tota sola, m’han assenyalat de quin color era però no trobava ningú que el dugués com jo.
Mestra: Què has sentit, Maria? alegria, ràbia, nervis, …?
Maria: He sentit nervis.
Mestra: Quines dificultas heu trobat per dur a terme l’activitat?
Ma Antònia: Sense xerrar era difícil posar-se en grups però he anat mirant el color i ha anat bé.
Sofia: Em pensava que tenia un color vermell perquè na Maria m’assenyalava a n’aquella carta (penjada al plafó de la classe) i com té dos colors era el blau i no ens enteníem.
Júlia: He trobat dificultat per trobar el color dins l’aula.
Lídia: En Miquel no entenia que era del nostre grup
En Miquel riu.
Mestra: A qui no li hagués agradat trobar-se al lloc de na Maria?
Tots aixequen la mà menys en Miquel i n’Adam.
Mestra: Miquel recordes què va passar ahir al pati? (Es va enfadar molt perquè deia que cap equip el triava perquè no era bo jugant a bàsquet). A què no et va agradar?
En Miquel acota el cap però no contesta.
Ma Antònia: L’any passat o l’altre, jo feia segon i les nines més grans em deixaven de banda i no m’agradava.
Mestra: I què vares aprendre?
Ma Antònia: Que havia de ser més forta, treure forces i demanar-lis si podia jugar amb elles.
Júlia: No ens agrada estar tot sol.
Lídia: Ens agrada estar amb les amigues enlloc d’estar totes soles.
Ma Antònia:Es una falta de respecte i per tant no ho hem de fer.
Nayra: Jo tenc amigues que m’ho varen fer i els hi vaig dir que no m’agradava i jo mai ho he fet.
Mestra: Qui en algun moment ha rebutjat o ha deixat tot sol a un company?
La mestra aixeca la mà i reconeix que, malgrat s’adonà amb el temps que estava molt malament, de petita ho havia fet en alguna ocasió.
Darrera ella aixequen la mà tots manco na Júlia i na Nayra.
Júlia: No ho he fet mai i no ho faré.
Acaba la sessió. Ens miram uns als altres durant un grapat de segons sembla que pensam amb el que s’ha estat parlant.