Nadal ja és aprop... La Biblioteca també es vesteix de Nadal. Nosaltres l'hem volguda anar a visitar i veure que ens ofereix: un gran calendari d'Advent que amaga imatges nadalenques i ... com no! Llibres amb temàtica de Nadal.
Com podeu observar, cada nin i nina ha agafat un llibre de Nadal per llegir, observar o compartir amb un company.
Aprofitam cada racó de la Biblioteca per a llegir.
I... el darrer dia d'escola abans de les desitjades vacances hem anat a veure qualque Betlem. Encara que ens va cridar més l'atenció l'aquari que el Betlem!
El dilluns dia 3 i el dimarts dia 4 vàrem fer parelles per a fer una entrevista. Després, amb les respostes de l'entrevista havíem d'escriure la biografia del nostre company/a. Posteriorment, l'havíem de llegir al gran grup i, per acabar, cada nin/a de la classe havia de dir qualque cosa d'un company/a de la classe. A més de convertir-nos en periodistes i escriptors, l'activitat ens va servir per saber coses dels altres que no sabíem, malgrat estar plegats de les 9h a les 14h de dilluns a divendres. Aquestes varen ser les preguntes de l'entrevista:
1.Què noms?
2. On i quan vares nèixer?
3. Què nomen els teus pares?
4. Tens germans?
5. Quants d'anys tenies quan
realitzares el primer viatge?
6. On anares?
7. Quin és el teu esport preferit?
8. El practiques?
9. Toques algun instrument musical?
Quin?
10. Tens algun animal de companyia?
Quin?
11. Què t'agradaria ser quan siguis gran? Per
què?
12. Quina és la teva activitat
preferida per fer en família?
I, amb les respostes que donaren coneguérem que n'hi ha que volen ser cambrers per conéixer idiomes, altres volen ser mestres, veterinaris, cuiners, oficinistes, cuiners, cuidadors d'animals, dissenyadors d'interior i fins i tot n'hi ha que volen ser jugadors de bàsquet de la NBA.
També descobrírem que n'hi ha que els encanta anar de viatge amb la seva família, d'altres jugar al Trivial o fins i tot mirar les notícies per la televisió.
Divendres, amb n'Adelaida, vàrem fer una activitat diferenta i
divertida i a més ens va servir per pensar si ens comportam amb els companys
correctament o no. Aquesta activitat es diu: “ El món de colors”. La mestra
aferrà un gomet a l’esquena de cada un de noltros. Després, sense poder parlar,
cercàrem aquells companys que duien el mateix gomet que el nostre. Pot semblar fácil però no ho és tant! I a més
a més, per sorpresa de tots una companya no va tenir grup a on ficar-se perquè ningú
duia el mateix que ella penjat a l’esquena.
Després de l’activitat parlàrem de com havia
anat:
Mestra: Vos ha agradat?
Alumnes: Sí, sí.
Mestra: I a tu Maria, t’ha agradat?
Maria: Sí, però només més o menys. M’hagués
agradat tenir un grup. No sabia a on havia d’anar, m’he quedat tota sola, m’han
assenyalat de quin color era però no trobava ningú que el dugués com jo.
Mestra: Què has sentit, Maria? alegria, ràbia,
nervis, …?
Maria: He sentit nervis.
Mestra: Quines dificultas heu trobat per dur a
terme l’activitat?
Ma Antònia: Sense xerrar era difícil posar-se
en grups però he anat mirant el color i ha anat bé.
Sofia: Em pensava que tenia un color vermell
perquè na Maria m’assenyalava a n’aquella carta (penjada al plafó de la classe)
i com té dos colors era el blau i no ens enteníem.
Júlia: He trobat dificultat per trobar el
color dins l’aula.
Lídia: En Miquel no entenia que era del nostre
grup
En Miquel riu.
Mestra: A qui no li hagués agradat trobar-se
al lloc de na Maria?
Tots aixequen la mà menys en Miquel i n’Adam.
Mestra: Miquel recordes què va passar ahir al
pati? (Es va enfadar molt perquè deia que cap equip el triava perquè no era bo
jugant a bàsquet). A què no et va agradar?
En Miquel acota el cap però no contesta.
Ma Antònia: L’any passat o l’altre, jo feia
segon i les nines més grans em deixaven de banda i no m’agradava.
Mestra: I què vares aprendre?
Ma Antònia: Que havia de ser més forta, treure
forces i demanar-lis si podia jugar amb elles.
Júlia: No ens agrada estar tot sol.
Lídia: Ens agrada estar amb les amigues enlloc
d’estar totes soles.
Ma Antònia:Es una falta de respecte i per
tant no ho hem de fer.
Nayra: Jo tenc amigues que m’ho varen fer i els
hi vaig dir que no m’agradava i jo mai ho he fet.
Mestra: Qui en algun moment ha rebutjat o ha
deixat tot sol a un company?
La mestra aixeca la mà i reconeix que, malgrat
s’adonà amb el temps que estava molt malament, de petita ho havia fet en alguna
ocasió.
Darrera ella aixequen la mà tots manco na
Júlia i na Nayra.
Júlia: No ho he fet mai i no ho faré.
Acaba la sessió. Ens miram uns als altres
durant un grapat de segons sembla que pensam amb el que s’ha estat parlant.
Dimecres dia 28 varen venir n'Abdi, saharaui, i na Margalida, la traductora i ajudant. Ens contaren el conte de la Pedra Màgica. Va ser boníssim! Si no ho han fet, convidau als vostres fills i filles a què els vos contin. Val la pena! N'Abdi va contar el conte en saharaui i na Margalida l'anava traduint. També ens va mostrar com escrivia el seu nom i diferents aspectes i peculiaritats del seu país, el Sahara. Ens va explicar que al seu país hi ha molta gent que viu en camps de refugiats en un altra país i que cada família només compta amb un dipòsit d'aigua per a passar tota una setmana... i en el desert! Així que l'han de racionar. A més, no tenen aigua corrent, l'han d'anar a cercar al dipòsit. També ens va explicar que sobreviuen gràcies a l'ajuda humanitària de les ONG'S. Però el conte, la seva música, com ballen i la vestimenta d'home i dona del desert va ser el que més ens va cridar l'atenció.
I perquè us faceu una petita idea de com va anar vos deix unes imatges:
